Veig el vent, pel moure de les fulles.
Escolto el silenci, quan calla el soroll.
Palpo els núvols, per la pluja que deixen.
Les estrelles s’oculten rere el dia
però cada vegada es deixaran intuir
fins, de nou, tornar-se a fer fosc.
Pensaments, matemàtiques, sentiments, voluntat
molècules, naturalesa, univers o temps
l’amor, la consciència i la vida en sí?
Expliquen de llegendes de diluvi per tot el món,
de centenars de profecies messiàniques complertes
o d’un xip anunciat, ja en humans.. aviat mundial.
.
.
http://pensamentsalasorra.wordpress.com
